Per evitar atacs amb avions, els països tenen normes de gestió corresponents, com ara limitar l'espai aeri.
Els drones petits són "difícils d'evitar" principalment a causa de les seves característiques ocultes naturals i l'entorn d'ús específic. La majoria dels avions civils o comercials són de mida petita, de velocitat de velocitat de vol, i sovint volen a l'espai aeri de baixa o altitud. Alguns també tenen funcions d'asfíxia i d'aire, que són típiques "baixes, lentes i petites".
I una vegada que el avió entra a la ciutat, aviat s'integrarà en l'ambient de desordre electromagnètic de l'espai aeri urbà. El radar general, que se centra en míssils i avions d'alta velocitat, és difícil de detectar objectius especials des del desordre terrestre; tot i que el sistema de detecció òptica pot atrapar de vegades els rastres de l'avorrit, també està subjecte a la distància de detecció i al retard de la reacció. Restriccions com ara factors.
A partir de 2012, els Estats Units van formular una estratègia anti-UAV i van planificar dissenyar un sistema eficaç de defensa aèria per respondre ràpidament a l'amenaça d'avions enemics sense ferir els avions i míssils amistosos. Boeing ha desenvolupat una varietat d'armes làser anti-UAV, com ara canons làser LWS, que poden disparar avions de baixa velocitat a baixa velocitat en pocs segons de descobrir avions.
L'any passat, un nou sistema anti-UAV desenvolupat per una empresa de Silicon Valley als Estats Units podria identificar l'enemic i l'enemic en el senyal de la freqüència de ràdio, i també fer un seguiment i interceptar-lo.
Algunes empreses militars a la Xina també han desenvolupat radars per a avions comercials petits, que poden detectar avions elèctrics a 2,000 metres i 100 metres d'alçada. Una empresa de defensa xinesa va exhibir públicament el carro làser anti-UAV "Silent Hunter". També hi ha noves armes conceptuals com ara captures de drones i canons làser anti-UAV a casa ia l'estranger.
